Wikiatzar

Avui fa una setmana de l'última entrada al bloc. Quan la vaig escriure, no m'imaginava el que passaria justament l'endemà.

Amb la feina pràcticament acabada, a falta d'uns retocs que unificaren el conjunt, la nit de dissabte se'ns va ocórrer augmentar el tamany de la lletra per facilitar la lectura del text. La vista en pantalla millorava, ja ho crec! I ens n'anàrem a dormir. Començava el desastre...

L'endemà vaig comprovar que la part que jo havia treballat havia canviat d'aspecte. L'atzar i l'editor de la wiki s'havien aliat i havien desaparegut cursives de les citacions, notes al peu, els tamanys de lletra havien variat de forma aleatòria. No passa res: ho refaig i llestos. No passa res: ho refaig i llestos. Canvie d'ordinador i de navegador. No passa res: ho refaig i llestos... I així vaig passar el dia, cada vegada més desesperada!

Però encara faltava la traca final. A mitjan vesprada l'editor de la wiki (supose que fart i ple de tant de canvi i de tants alumnes TIC de la UOC editant de forma compulsiva, tots alhora i a tota màquina), va dir prou i va fer desaparéixer la pàgina sencera. Resultat: pàgina en blanc, cap opció en pantalla per recuperar la versió anterior, ni a l'historial ni a canvis recents. I a poques hores del lliurament d'una PAC que tots sabíem que no es podia ajornar. Us podeu imaginar l'angoixa pel grup i pel treball. Confesse que vaig estar a punt de llençar la tovallola i deixar l'assignatura en eixe mateix moment. Només de pensar que tenia eixa mateixa part pràcticament enllestida des del 25 de maig...

No sé el temps que em va costar recuperar la pàgina però em va semblar un any. La versió recuperada continuava amb les cursives distribuïdes a l'atzar, diferents tamanys de lletra, faltava text. No vaig gosar modificar res més. I així es va quedar.

La versió de la wiki entregada encara em costa de mirar. No n'estic gens orgullosa i em deixa un regust amarg: tanta feina, tantes hores furtades a la son... Em sap greu sobretot pels meus companys del grup Quinze. Han estat tan elegants que ni tans sols han fet comentari, cap retret. Vull agrair expressament a Tere que haja estat colze a colze amb mi durant tot el cap de setmana, nit i dia (i no és un dir).

I als lectors del nostre projecte, també moltes gràcies! Sou molt bones persones!

PS: La foto es troba a FlickrCC i l'autor és Alberto Roura.