Final de trajecte

Fa vora quatre mesos que encetàrem aquest viatge. Qui ho diria? Quatre mesos d'una cursa d'obstacles contra el rellotge.

Pas a pas m'he anat familiaritzant amb les proves, el llenguatge, les eines i la dinàmica de l'assignatura. Recorde que quan vaig llegir l'enunciat de la PAC 1, em va semblar xinés. Quins nervis! Un debat virtual! Quin ritme i quin nivell, deien els companys! I ens vàrem haver de posar les piles, quin remei!

Cada missatge del consultor al Tauler era un nou repte. Encara que Joan no parava de dir-nos que no ens atabalàrem i que anàrem pas a pas, no va ser gens fàcil mantindre la calma. Havíem de formar grups per a fer un projecte virtual. I els formaríem nosaltres, de manera natural. Em vaig desconnectar dos dies perquè l'allau de missatges em desbordava i havia de presentar la primera PAC d'una altra assignatura que portava. Quan vaig tornar a entrar al Debat, ja estaven pràcticament tots els grups formats. Em vaig unir a l'oferiment d'una companya que volia treballar sobre biblioteques, el tema que més m'interessava. I formàrem un grup amb dues companyes més. Però les coses no sortiren com esperava i vaig haver de canviar de grup.

Vaig aterrar al grup Quinze quan ja havíem d'haver entregat la PAC 1 i un membre del grup acabava d'abandonar. Com a tasca inicial, Joan em va encomanar que revisara els acords i la planificació grupal del meu nou grup. Vaig passar totes les vacances de Pasqua treballant..., i Sant Vicent, i la Mare de Déu dels Desemparats, i ..., tots els caps de setmana següents. Una PAC darrere d'una altra, sempre amb retard, barallant-me amb el mapa conceptual i l'editor de la wiki, recollint bibliografia per al projecte, pujant-la al Delicious, llegint, estructurant, redactant i revisant. Ha sigut esgotador i també enriquidor.

L'assignatura t'obliga a cercar, a investigar i a experimentar. Al principi, sembla una muntanya; al capdavall, tot està al material, a les PACs, a les orientacions del consultor, als tutorials. El maneig de cada recurs et porta un temps, de vegades excessiu per escàs (tots tenim altres responsabilitats), però el que realment costa és dotar-los de contingut i ser creatius. Aquest és l'autèntic repte de les TIC.

Tots sabem l'esforç que suposa treure endavant l'assignatura i el projecte. El grup Quinze no hem estat un grup cohesionat (de l'equip inicial, s'han de comptabilitzar tres baixes i una alta) però la nostra dinàmica ha estat correcta, amb una comunicació constant. Tot i això, crec que ens ha mancat empemta i il·lusió pel treball.

Com diu Tere, hem aprés molt. Personalment era inexperta en moltes de les eines que hem emprat, per no dir en totes. Encara que crec que tardaré un temps en tornar a editar una wiki (m'he de recuperar de l'ensurt final), de segur que l'experiència adquirida em resultarà molt útil en el meu treball .

No voldria acabar sense agrair a Joan el suport prestat. Sempre ha estat quan se'l necessitava.

I també vull felicitar els companys de l'aula pels seus projectes, hi ha alguns d'autèntics professionals.

Bones notes i bones vacances!

PS: Per fi, una foto suggeridora de l'estiu que acabem d'estrenar. Autora: Lali Masriera.