Tancament del projecte

Com diuen les meves companyes han estat quatre mesos intensos, on hem interactuat i hem intentat tirar endavant un projecte.

De bon principi les coses van anar bé però es va torçar quan vam haver de trobar un grup. Un munt de missatges al debat i desconcert general.
Però ja teníem grup, creat pel Joan. Malauradament dos companys van abandonar i per sort va aparèixer l'Amparo, que per mi ha estat l'ànima del grup, sense desmerèixer la Tere i el seu magnífic treball.
Potser no hem estat el millor grup, ni ens hem cohesionat molt però hem tret la feina de manera correcta i fins i tot de manera notable.
Pel que fa al coneixement de les TIC, aquesta assignatura m'ha permès que em familiaritzés amb l'entorn virtual de la UOC. La resta, doncs ja en feia ús i potser algun com el Delicious en faci més ús, encara ho he de decidir.

Els treballs de la resta de companys, com diu l'Amparo, n'hi ha que estan molt bé, i jo també ho penso; quan coincideixes persones amb qui et trobes a gust i el tema respon a les teves inquietuds tot és més fàcil i això es veu en el resultat.

He de reconèixer que he passat per totes les fases possibles en aquesta assignatura, des de començar amb moltes ganes a plantejar l'abandó. Però ara que ja s'ha acabat n'estic content.

Bon estiu!

Final de trajecte

Fa vora quatre mesos que encetàrem aquest viatge. Qui ho diria? Quatre mesos d'una cursa d'obstacles contra el rellotge.

Pas a pas m'he anat familiaritzant amb les proves, el llenguatge, les eines i la dinàmica de l'assignatura. Recorde que quan vaig llegir l'enunciat de la PAC 1, em va semblar xinés. Quins nervis! Un debat virtual! Quin ritme i quin nivell, deien els companys! I ens vàrem haver de posar les piles, quin remei!

Cada missatge del consultor al Tauler era un nou repte. Encara que Joan no parava de dir-nos que no ens atabalàrem i que anàrem pas a pas, no va ser gens fàcil mantindre la calma. Havíem de formar grups per a fer un projecte virtual. I els formaríem nosaltres, de manera natural. Em vaig desconnectar dos dies perquè l'allau de missatges em desbordava i havia de presentar la primera PAC d'una altra assignatura que portava. Quan vaig tornar a entrar al Debat, ja estaven pràcticament tots els grups formats. Em vaig unir a l'oferiment d'una companya que volia treballar sobre biblioteques, el tema que més m'interessava. I formàrem un grup amb dues companyes més. Però les coses no sortiren com esperava i vaig haver de canviar de grup.

Vaig aterrar al grup Quinze quan ja havíem d'haver entregat la PAC 1 i un membre del grup acabava d'abandonar. Com a tasca inicial, Joan em va encomanar que revisara els acords i la planificació grupal del meu nou grup. Vaig passar totes les vacances de Pasqua treballant..., i Sant Vicent, i la Mare de Déu dels Desemparats, i ..., tots els caps de setmana següents. Una PAC darrere d'una altra, sempre amb retard, barallant-me amb el mapa conceptual i l'editor de la wiki, recollint bibliografia per al projecte, pujant-la al Delicious, llegint, estructurant, redactant i revisant. Ha sigut esgotador i també enriquidor.

L'assignatura t'obliga a cercar, a investigar i a experimentar. Al principi, sembla una muntanya; al capdavall, tot està al material, a les PACs, a les orientacions del consultor, als tutorials. El maneig de cada recurs et porta un temps, de vegades excessiu per escàs (tots tenim altres responsabilitats), però el que realment costa és dotar-los de contingut i ser creatius. Aquest és l'autèntic repte de les TIC.

Tots sabem l'esforç que suposa treure endavant l'assignatura i el projecte. El grup Quinze no hem estat un grup cohesionat (de l'equip inicial, s'han de comptabilitzar tres baixes i una alta) però la nostra dinàmica ha estat correcta, amb una comunicació constant. Tot i això, crec que ens ha mancat empemta i il·lusió pel treball.

Com diu Tere, hem aprés molt. Personalment era inexperta en moltes de les eines que hem emprat, per no dir en totes. Encara que crec que tardaré un temps en tornar a editar una wiki (m'he de recuperar de l'ensurt final), de segur que l'experiència adquirida em resultarà molt útil en el meu treball .

No voldria acabar sense agrair a Joan el suport prestat. Sempre ha estat quan se'l necessitava.

I també vull felicitar els companys de l'aula pels seus projectes, hi ha alguns d'autèntics professionals.

Bones notes i bones vacances!

PS: Per fi, una foto suggeridora de l'estiu que acabem d'estrenar. Autora: Lali Masriera.

Final del Projecte

Arribat aquest moment he de dir que el balanç final és molt positiu, no m'hagués pogut ni imaginar poder arribar fins aquí amb l'ajuda dels companys, moltes gràcies.

Durant aquest 4 mesos hi hagut moments de tot (de deixar-ho, de seguir lluitant...), al principi estava totalment desorientada, primer pel neguit de saber com podria afrontar de nou tornar a estudiar, com podria compaginar-ho amb la feina i la vida personal, i segon la curiositat de com seria això d'estudiar on-line i fer un projecte virtual, amb l'ajuda de la comunicació per mails.

A vegades les avaluacions no han resultat tan bones com esperavem, però de mica en mica ens hem anat sortint i gràcies aquest project he pogut aprendre diferents conceptes i programes informàtics que desconeixia totalment (delicious, crear una wiki i un mapa conceptual..)

Fins Aviat!!!

tere

Wikiatzar

Avui fa una setmana de l'última entrada al bloc. Quan la vaig escriure, no m'imaginava el que passaria justament l'endemà.

Amb la feina pràcticament acabada, a falta d'uns retocs que unificaren el conjunt, la nit de dissabte se'ns va ocórrer augmentar el tamany de la lletra per facilitar la lectura del text. La vista en pantalla millorava, ja ho crec! I ens n'anàrem a dormir. Començava el desastre...

L'endemà vaig comprovar que la part que jo havia treballat havia canviat d'aspecte. L'atzar i l'editor de la wiki s'havien aliat i havien desaparegut cursives de les citacions, notes al peu, els tamanys de lletra havien variat de forma aleatòria. No passa res: ho refaig i llestos. No passa res: ho refaig i llestos. Canvie d'ordinador i de navegador. No passa res: ho refaig i llestos... I així vaig passar el dia, cada vegada més desesperada!

Però encara faltava la traca final. A mitjan vesprada l'editor de la wiki (supose que fart i ple de tant de canvi i de tants alumnes TIC de la UOC editant de forma compulsiva, tots alhora i a tota màquina), va dir prou i va fer desaparéixer la pàgina sencera. Resultat: pàgina en blanc, cap opció en pantalla per recuperar la versió anterior, ni a l'historial ni a canvis recents. I a poques hores del lliurament d'una PAC que tots sabíem que no es podia ajornar. Us podeu imaginar l'angoixa pel grup i pel treball. Confesse que vaig estar a punt de llençar la tovallola i deixar l'assignatura en eixe mateix moment. Només de pensar que tenia eixa mateixa part pràcticament enllestida des del 25 de maig...

No sé el temps que em va costar recuperar la pàgina però em va semblar un any. La versió recuperada continuava amb les cursives distribuïdes a l'atzar, diferents tamanys de lletra, faltava text. No vaig gosar modificar res més. I així es va quedar.

La versió de la wiki entregada encara em costa de mirar. No n'estic gens orgullosa i em deixa un regust amarg: tanta feina, tantes hores furtades a la son... Em sap greu sobretot pels meus companys del grup Quinze. Han estat tan elegants que ni tans sols han fet comentari, cap retret. Vull agrair expressament a Tere que haja estat colze a colze amb mi durant tot el cap de setmana, nit i dia (i no és un dir).

I als lectors del nostre projecte, també moltes gràcies! Sou molt bones persones!

PS: La foto es troba a FlickrCC i l'autor és Alberto Roura.

Wiki tancada i entregada

Per fi!!!  Wiki tancada i entregada.

Encara  ens queda defensar-la i valorar els diferentes treballs dels altres grups, però arribat en aquest punt, he de dir que per mi no ha estat un camí de flors, més aviat un camí d’obstacles, l’experiència en aquest tipus de treball virtuals conjuntamente amb altres persones ha estat estressant pel fet de que a vegades les comunicacions no eren momentànies, però he de dir que hem quedo amb la part possitiva de tot això, el fet d’intercanviar idees, experiències, situacións…, entre altres companys ha fet que, ha diferencia d’altres assignatures tenir un contacte més directe amb ells i no sentir-me sola en aquest espai virtual d’estudis, que és la UOC.

Gràcies companys !!!                                        

tere

Rematant garbes

La setmana passada, un cop entregada (no sense esforços) la PAC 3, vaig haver de desconnectar, més que res per salut mental.

Ara estem a punt de tancar la nostra wiki. I encara queda defensar-la, valorar el treball dels altres grups i unes quantes coses més.

Si he de ser sincera, estic esgotada. A la feina pròpiament dita, hem d'afegir el seguiment de la dinàmica grupal: de vegades, desesperant el ritme, d'altres, il·lusionant; en ocasions, sorpresa per les reaccions; constantment, incertesa pel resultat final.

Malgrat els daltabaixos, la feina està pràcticament acabada. He trobat a faltar més aportacions, més interacció (no purament formal) i més compromís. Amb tot, hem aconseguit arribar fins ací.

No ha estat un camí fàcil. A veure què passa ara!

PS: La foto la podeu trobar ací