Una flor no fa maig

Ha passat una altra setmana i estem a tocar del termini de lliurament de la PAC 3. Seguim avançant a passets menuts, xino xano.

Vaig començar la setmana passada esperançada amb el ràpid repartiment de tasques, pensava que per fi la cosa començava a rutllar. Havia acabat molt estressada la PAC 2 i em calia asserenar-me i pensar com enfilar, quasi immediatament, la següent prova. Sense descans.

De seguida, l'elaboració del mapa conceptual. L'eina elegida, el CmapTools, no em va semblar massa complicada d'utilitzar encara que mai no l'havia emprada. La principal dificultat està en definir els conceptes, les paraules clau, que has de fer servir al mapa i estructurar bé la informació. La resta, entretingut.

Amb les tasques repartides, la feina no ha minvat encara que els resultats a la wiki encara no s'aprecien. Marc parla de molta feina externa per poca interna. Avui jo diria tot el contrari: molta feina interna que encara no s'hi veu.

Durant la setmana també he reflexionat sobre el trajecte fet amb el grup. Personalment, a mi no em despista l'assignatura (et fa aprendre molt en poc de temps i et mou a buscar-te la vida). A mi em despista el grup. Supose que el fet d'haver-me incorporat més tard és un handicap i et fa anar un poc a cegues. Intente superar eixe handicap enviant missatges a l'Espai de Debat que semblen testaments, potser de vegades explique coses que no cal explicar perquè tots les sabem, supose que em faig pesada (espere que els meus companys m'ho passen, coses de la virtualitat!)... Vull pensar que la mandra del nostre grup té més a veure amb les obligacions personals que amb la motivació envers l'assignatura i els estudis.

Però el que jo realment volia dir aquesta nit és que una flor no fa maig. Tancàrem la PAC 2 amb retard i crec que alleujats d'haver-ho aconseguit. Però encara ens queda, com diu Tere, l'sprint final. Jo més bé diria que és una carrera de fons i que ens caldrà més d'una flor...

Tant de bo arribe juny!